1. Estudi de l'aigua com a recurs

EL CICLE DE L'AIGUA

Quantitat d’aigua en moviment per l’acció de el calor del sol i la força de gravetat.


Procés


1. Evaporació i condensació

• L'oceà cobreix dues terceres parts de la superfície de la Terra.

• El Sol escalfa gran part d'aquesta aigua, que s'evapora i es converteix en gas.

• Aquest vapor s'eleva cap a l'atmosfera, on es refreda i es condensa.

• D'aquesta manera es formen petites gotes, que s'acumulen al cel en els núvols.



2. Precipitació

• Les gotes d' aigua s'ajunten i creixen fins que es tornen massa pesades i cauen a la Terra com a precipitació, que generalment es presenta en forma de pluja.

• No obstant, també pot caure en forma de neu o calamarsa.

3. Lliscada

• Quan l'aigua de la pluja es precipita sobre la terra, una part discorre per la superfície i una altra s'infiltra en el terreny.

•La que discorre sobre la Terra forma rierols que desembocaran en rius i formaran llacs.


• Al principi del camí, l'aigua cau amb molta força per les muntanyes, i si troba un desnivell en el seu camí, es poden formar cascades.


4. Infiltració

• L'aigua que es filtra per la terra l'absorbeixen les plantes o bé segueix descendint fins que es troba amb una capa que és impermeable i no permet que continuï desplaçant-se.

• Llavors aquesta aigua s'acumula i es formen corrents subterrànies que discorren per sota de la terra.

• Algunes vegades poden tornar a la superfície a través dels fonts.

5. Embassament

• Els llacs funcionen com una vàlvula de seguretat que regula l'excessiva abundància i escassetat de l'aigua dels rius.

• Per això, l'home construeix llacs artificials anomenats embassaments.


• Consisteixen en preses de ciment que detenen l'aigua dels rius.

• Per mitjà d' unes comportes, l'home pot controlar el nivell de l'aigua deixant escapar la que sobra.

ECOSISTEMES ACUÀTICS

És un conjunt d‘organismes que viuen interrelacionats en l’ aigua amb el qual també interactuen.

Aquest està constituït pels organismes següents:

- Productors: són les algues, el fitoplàncton, viuen a prop de la superfície per poder captar la llum solar i realitzar la fotosíntesis. (aquells que poden transformar la matèria inorgànica en matèria orgànica)

- Consumidors primaris: el zooplàncton, que està constituït per petits crustacis, per larves d’ invertebrats i peixos q s’alimenten dels productors.

- Consumidors secundaris i terciaris: són els carnívors, com els crustacis, calamars, peixos, balenes, taurons, dofins, etc. Són els que s’alimenten consumidors primaris o altres carnívors més petits.

- Descomponedors: són aquells organismes que s’alimenten dels cadàvers i restes d’altres éssers vius que cauen en el fons marí, com els bacteris, que s’alimenten de les restes que deixen els organismes anteriors i que desprenen sals minerals que poden ser utilitzades pel fitoplàncton.


Relació entre els ecosistemes:

L’ecosistema terrestre amb l’ecosistema de l’aigua, es relacionen entre ells. En primer lloc, està l’humedal que és una zona de terres planes que posseeixen les aigües subterrànies de poca profunditat i que surt a la superfície en una època determinada, formant pantans, a on hi arriben a viure centenars d’espècies. Hi ha varis tipus, els marins, els lacustres i els palustres.

En segon lloc els manglars, que és una agrupació d’arbres mig submergits que han sigut inundats amb aigua, amb grans nivells de sal i per aquest motiu, es desenvolupen i sobreviuen en terrenys costaners. Els arbres creixen sobre llargues arrels, de manera que eleven el tronc per sobre el nivell de l’aigua. Per reproduir-se, conserven les llavors en les arrels fins que la marea és baixa i les llavors estan preparades per només caure arrelar-se.
Els organismes d’un ecosistema també es poden relacionar segons siguin intraespecífiques o interespecífiques, les intraespecífiques són els individus d’una mateixa espècie, que aquest es classifica en relacions de col·laboració com:

- El gregarisme: són aquelles espècies on els individus amb o sense parentesc viuen junts de manera permanent o temporal, per exemple els bancs de peixos o els estols d'ocells.

- La família: que es tracta d'individus que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar la descendència.

- La societat estatal: on la morfologia dels individus és diferent en funció de la tasca que realitzen. Les formigues o les abelles viuen en societats estatals.

Les relacions intraespecífiques de competència, els individus d'una mateixa espècie poden competir per diferents raons: poden lluitar per reproduir-se o per ocupar un mateix territori.

Les relacions interespecífiques, són entre individus de diferents espècies, que es classifiquen en:

- Competència interespecífica: es dóna quan individus de diferents espècies lluiten per obtenir un mateix espai per viure o un mateix aliment. En aquests casos de competència, els individus de l'espècie millor adaptada a l’ecosistema eliminen els individus de l'altra espècie.

- La Depredació: en aquesta relació un depredador, captura, mata i s'alimenta d'una presa.

- Parasitisme: en aquesta relació un individu surt beneficiat (el paràsit) i l'altre surt perjudicat. A diferència de la depredació, on la presa mor, en el parasitisme el paràsit no mata sinó que se'n va aprofitant d'aquest robant-li part dels nutrients que té.

- Mutualisme: en aquesta relació els dos individus de diferents espècies es relacionen de tal manera que tots dos surten beneficiats.

- Simbiosi: en aquest cas els dos organismes també es veuen beneficiats però a diferència del mutualisme, la relació és tan forta que els dos individus no poden viure per separat.

- Comensalisme : en aquest cas un dels dos organismes surt beneficiat i l'altre, ni surt beneficiat ni perjudicat.

AGUA EMBALSADA EN ESPAÑA (25-03-2008)

® Capacidad de los embalses españoles: 54.148 hm3

® Agua embalsada: 24.681 hm3

® Porcentaje de agua embalsada: 45,58%

® Variación con la semana anterior: + 77 hm3 (0,14%)


En las diferentes provincias españolas los porcentajes de agua embalsada son muy variados en torno a su capacidad de embalse.
Las provincias con menor porcentaje de embalse en el 2008 son:

1. Ávila:

- Capacidad embalses: 290 hm3

- Agua embalsada: 130 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 44.83%


2. Barcelona


- Capacidad de embalses: 274 hm3

- Agua embalsada: 45 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 16,42%



3. Guadalajara


- Capacidad de embalses: 2931 hm3

- Agua embalsada: 447 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 15,25%

Las provincias con mayor porcentaje de embalse en el 2008 son:

1. Alicante

- Capacidad de embalses: 318 hm3

- Agua embalsada: 133 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 41,82%



2. Castellón

- Capacidad de embalses: 216 hm3

- Agua embalsada: 135 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 62,50%



3. Valencia

- Capacidad de embalses: 1927 hm3

- Agua embalsada: 501 hm3

- Porcentaje de agua embalsada: 26,00%


0

EL AGUA Y LAS PRIMERAS CIVILIZACIONES

El agua puede crear y destruir, como también puede cambiar y modificarse. No sólo a si misma, sino que también a su entorno, según la acción que el hombre ejerza sobre ella ha influido siempre en el desarrollo de la humanidad. Los ríos crearon fértiles llanuras en las que las primeras civilizaciones avanzadas surgieron y se desarrollaron alrededor de estos ríos, que les permitieron satisfacer sus necesidades. Debido ha ésta dependencia, el hombre siempre ha intentado vivir próximo a ella.
Sin duda el agua es esencial para todos los seres vivos y su ausencia limita la aparición o evolución de la vida (humana, animal y/o vegetal).
En el ámbito religioso, el agua siempre ocupó un lugar primordial.

Egipto:

Una de las primeras civilizaciones que se conocen por sus obras de riego, es la egipcia, en la explotación del Valle del Nilo, en la zona árida (seca) de crecidas a comienzo de la época de verano, a diferencia de otros ríos de zonas de sequía, se producían inmensas inundaciones que fertilizaban las tierras. Para protegerse de las insuficiencias y los excesos del Nilo, se construyeron todo un sistema de diques y canales, configurándose en cada gran cuenca de riego, una región agrícola o provincia con su administración.

Mesopotamia:

Otro ejemplo de hace unos 5.000 años, es la antigua Mesopotamia (tierra entre ríos) donde el Golfo Pérsico entraba más en las tierras que actualmente, lo cual fertilizaba una gran cantidad de terreno. Allí se sabe que se pusieron en explotación, cultivos de trigo con aguas del Tigris y del Eufrates por medio de multitud de canales.
Esto permitió la evolución de una civilización, que permitió su evolución gracias a su situación geográfica respecto al agua.